El rellotge de sol de l’Enterrosall?

El rellotge de sol de l’Enterrossall

El rellotge de sol que actualment podem veure a la façana de la Rectoria és un rellotge de sol vertical declinant a llevant, de perfecte traçat de gnomonista mallorquí, possiblement felanitxer, gravat sobre quatre peces de pedra de Santanyí.

Cada vegada que miràvem aquest rellotge ens estranyava la seva situació, l’Església li fa ombra bona part del matí. El rellotge és de l’any 1803 i ja feia molts anys que l’Església feia ombra a aquesta part de la Rectoria; a més, a la cantonada del temple ja hi havia els dos rellotges que hi podem veure actualment. Si interessava un altre rellotge, per facilitar la lectura de l’hora des de l’esplanada, cada pam que s’hagués allunyat el rellotge de l’Església eren minuts que se guanyaven d’insolació, segur que s’hagués trobat un lloc millor no massa lluny.

Amb motiu de preparar  la nostra publicació “Rellotges de sol de Felanitx”, intentàrem projectar un poc de llum a aquesta suposada anomalia, fent un estudi aproximat. El rellotge, pel seu traçat, pràcticament podria veure sortir el sol tot l’any i rebre’l fins a les 4.28 de l’horabaixa, hora solar. Per les poques hores reals de sol que  contempla, consideràvem que tenia poc sentit la construcció d’un rellotge d’aquestes característiques i  situar-lo en la proximitat d’altres dos rellotges ja existents a la cantonada.

Quan férem el càlcul d’insolació, li calculàrem una declinació aproximada de 34.5 graus a llevant, mentre que el càlcul de declinació de la paret ens va resultar de 29.45 graus. Aquesta diferència aproximada de 5 graus pot semblar insignificant o atribuïble a un error de càlcul, però per a un gnomonista, en cap cas és acceptable. Hem pogut comprovar les declinacions d’altres rellotges germans i resulta difícil trobar errors de disseny apreciables, considerar 5 graus d’error per a aquest rellotge, és un absurd.

Bastants rellotges tenen gravat l’any de la seva construcció, moltes vegades se correspon amb alguna eventualitat arquitectònica del mur on està situat: construcció, reforma…

A Felanitx alguns, com a llegenda, duen gravada una data per recordar algun fet concret. Podem suposar que és el cas d’aquest rellotge de la Rectoria. Com a llegenda podem veure “Julio 4 DE 1803”; no coneixem cap fet amb aquesta data que relacioni el rellotge i la Rectoria. També és ver que no som historiadors.

Convençuts que el rellotge no està en el lloc per al qual es va traçar, se’ns obrí la porta per a la recerca del seu possible emplaçament original.

El rellotge forma part d’un conjunt de sis rellotges que consideram marcats pel mateix gnomonista i gravats pel mateix picapedrer. Dos d’aquests rellotges són la parella de llevant i ponent de Son Burguera, altres dos, la parella de llevant i ponent de Firella, el quint, de Son Mesquidassa, de llevant, per tant no formaria parella amb el de la Rectoria, també de llevant, i de dates bastant distants, 1818 i 1803 respectivament.

Descartat agermanar-lo en proximitat física i de temps amb cap dels cinc anteriors, cercàrem  una possible marca de picapedrer que delatés la seva pertinença a la paret lateral de l’Església, paret no perfectament alineada on és possible que tingui algun tram amb declinació d’exactament 34.5 graus. No hem localitzat cap marca de picapedrer de la que puguem sospitar que fos el seu emplaçament, tampoc tindria mol de sentit haver-lo retirat per situar-lo a un emplaçament incorrecte, ni tampoc tindria sentit el seu traçat a la paret lateral de l’Església per l’impediment que suposa l’altura i distància de la Timba, per a una òptima observació des de la mateixa Timba i des del carrer. També descartàrem la situació a la Timba per la suposada escassa altura.

Amb l’intent de localitzar una paret de declinació similar i pròxima al lloc, pensàrem amb El Mercat, construït després d’enderrocar Sa Quartera. De l’edifici de Sa Quartera no pot ser, el rellotge és del any 1803 i Sa Quartera posterior, 1840-1844. Podria ser d’una edificació anterior, enderrocada per la seva construcció i reubicat en el nou edifici. No sembla possible; quan s’enderrocà Sa Quartera, 1933, el portal d’aquesta passà als baixos de la Rectoria, però no cap rellotge; hem tingut accés a fotografies guardades a la Fundació, datades suposadament el 12 d’octubre de 1947, i sembla que el rellotge no està a la paret de la Rectoria. Poc sentit tindria tenir-lo guardat més de 100 anys.

Vist el poc èxit obtingut, la recerca va quedar ajornada.

Recentment, gràcies als treballs de Maria del Carme Pino Obrador i Francesc Sánchez García per una part i pel de Maria Mesquida per altra, amb motiu del 175 aniversari de l’Enterrossall, publicats a aquest Setmanari,  ens han refrescat la memòria algunes notes que ens havien passat per alt i alhora hem accedit a d’altres que desconeixíem. Aquestes notes  ens suggereixen la possibilitat que el rellotge estàs situat originàriament a la Timba.

Primer.- Per la nota de Bartolomé Mestre que ens recorden M. C. Pino i F. Sánchez:

“…Este terreno de más de ciento treinta pasos de largo, y cerca de veinte y ocho palmos de alto,…”

Aquesta altura al voltant de 5.5 metres és una altura bastant acceptable per a situar un rellotge d’aquestes dimensions. Estaria entre els 4.5 i 5.5 metres.

Segon.- Per la nota “Descripción del terraplén” de “Mamotretos 78 Tomo I” de la Fundació Cosme Bauçà “…formava otro terraplen una linea curva de modo q. la misma linea…”

El paral·lelisme de la Timba i la curvatura fa possible que existís un punt de declinació de 34.5 graus, la del rellotge.

Tercer.- Donada l’antiguitat de la Timba és ben possible que als voltants de 1803 es fes necessària una restauració, tot aprofitant aquesta per a la col·locació del rellotge, motiu de la llegenda que porta gravada. Recordem que Felanitx és un poble ric  en rellotges de sol; sembla que en el segle XIX eren molt apreciats i qualsevol excusa era bona per fer-ne un.

Quart.- La situació d’un rellotge en aquest indret no resta utilitat al rellotge de llevant de la cantonada de l’Església, fàcilment es pot justificar la seva col·locació per a facilitar així la lectura de l’hora a la gent que passava pel carrer davant la Timba. Pot semblar excessiva la proximitat entre rellotges, però és qué, a la segona meitat del segle XIX, se’n va pintar un altre a les proximitats, a Can Prohens i, per si fos poc, a Can Vei, per no haver de guaitar a la plaça per saber l’hora, en pintaren un altre al seu corral. Desgraciadament d’aquest últim únicament s’endevinen algunes traces.

Cinquè.- Com acabà el rellotge a la Rectoria?

Si efectivament el rellotge estava a la Timba, per la nota que ens transcriuen M. C. Pino i F. Sánchez “Dionisio Marín, jutge del Jutjat de primera Instància de Manacor, signa una diligència per al trasllat de la terra “ensangrentada” al cementiri…”, ens fa pensar que el rellotge es retirés i guardés a la Rectoria o a l’Església.

Sisè.-  Per què el rellotge si es va guardar a la Rectoria o a l’Església, no es va col·locar a la façana de la Rectoria amb motiu d’alguna reforma a l’entorn. per exemple, quan es va col·locar la placa de recordança de les víctimes a la Timba?

La nota de M. Mesquida ens recorda que per encàrrec de l’Ajuntament de 1869, Antoni Vaquer Noguera va gravar la placa de recordança a les víctimes de l’Enterrossall.

Coneixem un rellotge de sol orientat, que té escrit “AN?VAqUER” i la data 1853. Aquest rellotge destaca més per la seva floritura escultòrica que per la part gnomònica, el suposam esculpit per Antoni a l’edat de 16 anys. No tenim gaire dubtes de la seva autoria ni de la seva afició, a més de l’escultura, a la dels rellotges de sol.

És possible que per la seva afició als quadrants conegués l’existència del rellotge, suposam que pels coneixements de mestre de picapedrer, escultor i gnomonista, per la reduïda altura de la nova Timba no considerés convenient retornar-lo al seu lloc original, ni emplaçar-lo a la façana de la Rectoria. Vegem un suposat motiu.

En el segle XIX ja hi havia el rellotge mecànic a l’Església, del manteniment del qual en tenia cura “el rellotger” de l’Església, escolà o capellà que amb coneixements de fuster i ferrer, cada dia li donava corda i el posava en hora amb un rellotge de sol o una meridiana. És de suposar que Antoni Vaquer decidís no col·locar-lo, ja que no marcaria exactament la mateixa hora que el rellotge mecànic ni la dels altres de sol, per la diferent declinació.

Si es va col·locar a maitat de segle XX, l’anterior problema citat ja no existia, els rellotges mecànics eren més precisos i fiables, l’hora oficial que marcaven ja s’havia canviat vàries vegades de meridià, i per la diferència entre l’hora solar i l’oficial, ningú no consultava els rellotges de sol.

A la fotografia abans citada, de 12 d’octubre de 1947, sembla que on actualment està el rellotge hi ha un finestró, que, segurament amb motiu d’alguna reforma es va tapiar, aprofitant el rellotge. Suposadament amb més de 100 anys arraconat, no es recordava l’origen. Per la proximitat amb el temps s’hagués pogut col·locar en el centenari de la desgràcia.

Algú recorda o té informació de quan es va col·locar?

Fins aquí hem exposat uns arguments, malgrat no els puguem avalar documentalment, per tal de justificar que el rellotge de la Rectoria es va traçar per a la Timba i allà va estar fins el dia de l’Enterrossall. Som conscients que ens arriscam fent tal suposició basats únicament en unes quantes retxes traçades sobre una pedra.

Hem encapçalat el present article “Rellotge de sol de l’Enterrossall”, quan tractam de justificar que possiblement era el “Rellotge de sol de la Timba”. Vegem el motiu.

No coneixem molts de detalls de com era la paret de contenció de la Timba, però podem suposar que seria de pedres relativament grosses col·locades per treballadors de paret seca; segurament aquests treballadors haurien tingut esment en col·locar les pedres de forma que el seu centre de gravetat estàs el més enrere possible, al màxim dintre de la paret, i també el més baix possible i de la mateixa forma col·locar les pedres de manera que les seves bases estiguessin inclinades cap a dins la paret, aconseguint d’aquesta forma la màxima estabilitat.

Si efectivament l’any 1803 es va fer una reforma o restauració a la Timba i es va col·locà el rellotge, aquest hauria estat possiblement “un afegit”. D’aquest “afegit” coneixem la part visible, d’aproximadament 1 metre quadrat, ignoram el seu gruix encastat dins la paret, que consideram del voltant dels 20 a 25 centímetres, amb bases rectes. Si fos així el rellotge tindria el centre de gravetat únicament a 10 ò 12.5 centímetres dins la paret, si aquest element no està molt consolidat a l’estructura, amb el pas del tems és una de les parts més inestables.

Si hem de fer cas a la nota de Bartolomé Mestre abans citada , on diu:

“Un terreno así empapado con las continuas lluvias desde tan antiguo, recintado por el lado de la calle, por una vetusta é inoble defensa de sillares informes y piedras mal aglomeradas, debia perder de cada día el aplomo y amenazar un rompimiento inevitable”. Hem de convenir que amb aquestes condicions de la paret de la Timba, la tragèdia sembla inevitable i si consideram el rellotge a una altura de 4.5 a 5.5 metres, amb un centre de gravetat tan endavant i un pes al voltant de 500 a 625 quilos, per poca pressió que se li apliqués a darrera podria haver contribuït a ser el detonant de la tragèdia.

Per les distintes cròniques que ens han arribat del terrible succés ens podem imaginar que la majoria de víctimes foren causades, pel tumult format, per aixafament amb greus lesions internes, trencaments d’ossos i ofegament.

Recordant la nota : “Dionisio Marín, jutge del Jutjat de primera Instancia de Manacor, signa una diligència per al trasllat de la terra “ensangrentada” al cementiri…” és evident que les lesions obertes varen ser greus. Si, com hem exposat, el rellotge estava a la Timba, sembla possible que les quatre pedres, d’un pes suposat de 120 a 155 quilos cada una, que conformen el rellotge, caiguessin directament, des d’una altura mitjana de 5 metres, sobre els caps de les persones a baix apinyades. Aquestes pedres de forma prismàtica tenen 12 arestes i 8 vèrtex, suficient perquè un sol frec amb elles produeixi ferides obertes. És fàcil imaginar que el rellotge va ser el causant directe de la mort quasi instantània d’unes quantes persones, ja que de segur les degué produir nombroses fractures i greus ferides obertes.

Amb una inspecció ocular del rellotge, no es noten desperfectes per la caiguda, cosa comprensible si, com hem dit abans, “va caure blan” i de segur, a pesar del seu pes, es va retirar manualment amb molta cura per tal de no augmentar el sofriment de les possibles víctimes. Sí es nota a la base de l’agulla la seva recol·locació a un forat produït possiblement per una extracció violenta, a la resta, únicament als vèrtexs dels maresos, es noten unes petites erosions, pot ser producte de les posteriors manipulacions.

Amb tal motiu hem encapçalat aquesta exposició amb el nom de El rellotge de sol de l’Enterrossall.

La Mare de Déu Coronada

Altre any hem pogut contemplà la Mare de Déu Coronada i la Il·luminada.

DSCN0001_01

10 minuts antes amb un sol tímid

DSCN0019

I al minut exacta

La Mare de Déu Il·luminada

La pròxima setmana a Sant Salvador es tanca el cicle 2018/19 de alineacions solars de Felanitx.

El dilluns dia 11 a les 8.47 es el moment de La Mare de Déu Coronada i el dimarts 12 a les 8.48 la Mare de Déu Il·luminada.

Pes descomptat per poder gaudir de l’espectacle ha de ser amb permís de la climatologia, els que any rere any ens hem desplaçat al Santuari per tal ocasió, ens hem trobat amb dies de bona visibilitat amb sol net de núvols, dies amb boira tancada que ha impossibilitat el pas dels rajos de sol y dies amb núvols prims estratificats en el llevant que han col·laborat amb un espectacle que per les limitades dimensions del Temple, de la rosassa i la talla de la Verge, es pràcticament impossible d’observar a altre indret. Aquests dies amb climatologia de núvols estratificats pel llevant, hem vist “ballar el sol”. Si els rajos de sol per la interposició de núvol en el seu camí no poden entrar directament per la rosassa, es possible que alguns d’aquests rajos trobin una encletxa pròxima i si l’estrat del núvol els reflexa, es possible que de forma tímida alguns dels passin per la rosassa i arribin al Retaule, els moviments dels núvols fa que la rosassa que es perfila sobre el Retaule sembla que vagi botant al voltant de la Mare de Déu. El temple es comporta com a càmera obscura on veiem “ballar el sol” al voltant de la Verge.

El passat dia 29 d’octubre a Felanitx quant ens disposàvem a pujar a Sant Salvador semblava que era un dia net de núvols, però axis com pujaven veiem que per llevant, de forma tímida es formaven algunes capes de núvols. Axis com s’aproximava el moment de la Mare de Déu Il·luminada ens feia sospitar que aquesta vegada no seria possible la seva visió, va ser un dia que per varius moments la meteorologia ens regalà l’espectacle del “sol ballant”. I arribat el precís moment de la Mare de Déu Il·luminada, de forma sorprenent per un espai de menys d’un minut, el sol s’aturà, va semblà que aquest es separà amb tres, i tres tímids sols il·luminaren el Retaule!

Aquest moment, cúmul de coincidències que difícilment es repeteixen i pràcticament impossible d’observar a altres indrets, vàrem tenir la sort de poder observar-lo i enregistrar-lo amb algunes fotografies, com la que se adjunta.

 

dscn1536

Aquest moment, cúmul de coincidències que difícilment es repeteixen i pràcticament impossible d’observar a altres indrets, vàrem tenir la sort de poder enregistrar-lo amb algunes fotografies, com la que se adjunta

La Mare de Déu Il·luminada

Iniciam un nou cicle de les alineacions solars a Felanitx.

Nova oportunitat per poder gaudir del espectacle de La Mare de Déu Il·luminada i la Mare de Déu Coronada.

Dissabte dia 29 a les 9.18, La Mare de Déu Il·luminada i diumenge dia 30 a les 8.17, La Mare de Déu Coronada.

A la nit del dissabte al diumenge hi ha el moment de canvi d’hora estiu-hivern, per tant  l’hora del dissabte correspon a l’hora d’estiu i del diumenge a l’horari d’hivern.

2-copia

Edició impresa

Portada

Índex de l’edició impresa de “Els rellotges de sol de Felanitx”

1 Vocabulari propi dels rellotges de sol

2 Les hores històriques i l’hora mallorquina

3 L’equació del temps o relació entre l’hora oficial i l’hora solar

4 Gnomonistes felanitxers

5 A la vila el més boix sap fer rellotges

6 El manuscrit de Juan Oliver

7 El manuscrit de Bonifaci Amer

8 Rellotges orientats i rellotges declinants

9 Distribució dels rellotges per data

10 Generalitats i particularitats

10.1 El gnòmon

10.2 La línia subestilar

10.3 Sentències, dates i números

10.4 Els motius ornamentals

10.5 L’orientació dels habitatges rurals

11 Meridianes

12 Rellotges empírics

13 Rellotges casolans

13.1 El quadranter de l’hexafoli

13.2 El quadranter del semicercle

13.3 El quadranter de l’arc inflex

13.4 Can Lluís des Comte

14 Rellotges de taller

14.1 Els rellotges de punta de llança

14.2 Els rellotges de test

15 Rellotges de gnomonista

15.1 Els rellotges de la Fundació Cosme Bauçà

15.2 Els possibles rellotges de Juan Oliver

15.3 Els rellotges de l’Església

15.4 Els rellotges de la creu puntada

15.5 Els rellotges del Convent

15.6 Els rellotges del carrer Quatre Cantons

16 El futur d’alguns rellotges

17 El Sindicat o el comiat dels rellotges de sol

Salvador Estelrich

Molí d'en Ploris

Fa uns dies ens ha deixat en Salvador Estelrich “de telégrafos”, de qui era coneguda, entre altres, la seva afició pels rellotges de sol. A part de la seva inquietud per la conservació del patrimoni gnomònic local, també es va dedicar al disseny dels quadrants; i alguns ens ha deixat com a testimoni.

Del segle passat tenim constància d’alguns quadranters felanitxers de rellotges empírics; en Salvador, amb els seus coneixements de gnomònica, marcava rellotges verticals orientats i declinants i, a més, els gravava de forma artesanal, fent, per tant, també de quadranter.

Tots els seus rellotges tenen el gnòmon simple, sense subestil, amb les línies horàries limitades exteriorment per un marc i interiorment pel repartidor. A més, tots tenen marcades les mitges hores amb línies curtes que comencen al marc.

En podem veure dos de verticals declinants pintats a paret interior, al carrer Roca d’en Boira i al carrer Far, de quadrant rectangular horitzontal i doble marc exterior que conté la numeració de les hores (actualment a un ja no són visibles). Les línies horàries es troben limitades exteriorment per aquest marc i interiorment per un rectangle repartidor tancat amb un semicercle amb centre al pol del rellotge.

També podem veure varis verticals orientats gravats sobre pedra al Molí d’en Ploris, a Ca’n Franc i al carrer Roca d’en Boira. A més, podem observar altres declinats al carrer Far, al carrer Ciutat de Seta i al carrer Roca d’en Boira, tots ells de quadrant rectangular vertical amb marc simple; a uns, rectangle repartidor obert o tancat i, a altres, el repartidor es troba conformat per dos arcs: en alguns casos còncaus, en altres convexes i en altres un còncau i un convexa. Alguns d’aquests rellotges tenen gravats motius decoratius que ens recorden les seves aficions.

Per tal de poder marcar totes les hores de sol del dia, de la mateixa forma que hi ha el rellotges que per parelles es complementen, té uns quants rellotges formats pel conjunt de dos rellotges declinants, un 45o a llevant i l’altre 45o a ponent que es complementen, col·locats junts sobre una base del mateix material de pedra; alguns de dimensions bastant reduïdes.

ARS LONGA VITA BREVIS

Salvador, els teus rellotges també serviran per recordar-te.

Nova oportunitat per contemplar “La Mare de Déu Il•luminada”

OctubreLa Mare de Déu Il•luminada
Amb el nom de la Mare de Déu Il•luminada ens referim a l’espectacle de llum que, per breus moments, podem contemplar dos cops l’any, quan els raigs de sol entren per la rosassa de la façana de l’església del santuari de Sant Salvador i incideixen sobre la Imatge de la Mare de Déu. Moments prou espectaculars si els comparem amb altres semblants que gaudeixen de popularitat.
Molts casos d’alineacions amb el sol són fruit inevitable, normalment no cercat, del pas de l’astre pel firmament (amb un poc d’atenció en podríem trobar bastants, emperò no gaire espectaculars), mentre que altres casos són fruit d’estudis seriosos per tal de marcar dates astronòmiques d’interès.
El pas del cercle de llum de la rosassa pel retaule és fàcil d’entendre si el comparem amb el rellotge de sol dit “de rateta”, per bé que aquest normalment és per reflexió i el cas de la Mare de Déu Il•luminada és directe.
Els rellotges de sol marquen l’hora per l’ombra d’un estil, mentre el rellotge de sol de rateta ho fa mitjançant el raigs de sol que es reflecteixen a un petit mirall o pels que passen per un forat o encletxa. Rep aquest nom pel joc dels nins d’encalçar “la rateta”, reflex del mirall.
Aquest espectacle el podem contemplar dos cops l’any, repetint-se a les mateixes dates, si bé amb petites diferències d’un any a l’altre, conseqüència de la duració de l’any, les quals es poden notar en la definició de la rosassa i la Imatge de la Mare de Déu.
Abans de seguir amb l’estudi de la Mare de Déu Il•luminada citarem altres casos d’alineacions, la qual cosa fa suposar que hi ha cert interès en la seva divulgació.
És inevitable mencionar el conegut cas de Stonehenge i els estudis de les seves alineacions amb el sol, com és el fet què a l’equinocci d’estiu el sol surt pel punt d’encontre de l’eix de la construcció i l’horitzó.
O el també popular efecte de Ramsés II, en el què els dies 21 d’octubre i 21 de febrer els raigs de sol entren uns 60 metres a l’interior del temple d’Abu Simbel, en el sud d’Egipte, per il•luminar l’estàtua del faraó Ramsés II.
Se suposa que degut al trasllat del temple i al desplaçament del tròpic de càncer durant els més de 3000 anys transcorreguts, l’esdeveniment es devia produir els dies 22 d’octubre i 20 de febrer, dates que podrien correspondre als aniversaris del naixement i la coronació del faraó, tot i que no hi ha dades que ho corroborin.
I en el Dolmen de Viera, l’orientació del corredor del monument megalític d’Antequera és tal que a la matinada dels equinoccis el sol l’il•lumina de forma espectacular durant uns moments.
Aquests casos fan sospitar que en el moment de la seva construcció es tenien amplis coneixements d’astronomia i càlcul.
Per altra banda, s’ha popularitzat l’afecte Manhattanhenge o el solstici de Manhattan, els dies 28 de maig i 12 de juny, quan la posta de sol enfila els carres del casc urbà de Manhattan. Fets similars ocorren a Baltimore (sortida de sol els dies 25 de març i 18 de setembre i posta de sol el 12 de març i 29 de setembre) i, amb els noms de Chicagohenge, a Chicago (posta de sol el 25 de setembre), Torontohenge, a Toronto (posta de sol els dies 25 d’octubre i 16 de febrer) i Montrealhenge, a Montreal el 12 de juliol.
Fets semblants al de la Mare de Déu Il•luminada els trobem a “El raig de sol de l’Ermita de Sant Antoni Abat” (Bocairent): a l’Ermita de Sant Antoni Abat, també conegut per Sant Antoni del porquet, el sol que entra per un forat circular, practicat una mica part davall de la rosassa cega i lleugerament desplaçat del centre, il•lumina la cara del Sant la tarda del dia 17 de gener.
“La luz equinocial de Santa Marta de Tera” (Zamora), el 21 de març i 23 de setembre, la llum que entra per un òcul de la capçalera il•lumina la totalitat del capitell que simbòlicament representa Santa Marta elevada al cel pels àngels.
“El milagro de la luz de San Juan de Ortega”, a San Juan d’Ortega de Burgos, quan els horabaixes del 21 de març i 22 de setembre el sol que entra per l’ogiva de la façana il•lumina el capitell de l’Anunciació.
“La luz de la Amargura” a l’església de San Juan de la Palma (Sevilla), el dia de Sant Genaro a l’horabaixa, per un finestró que dóna a la plaça de San Juan de la Palma, entra el sol que il•lumina la cara de la Verge de l’Amargura.
I no oblidem el calidoscopi de la Seu de Mallorca als voltants del solstici d’hivern, ni la lemniscata que formen les dues rosasses el dia de Sant Martí de Tours i el dia de la Mare de Déu del Candeler.
En el cas del santuari de Sant Salvador, gràcies a la nitidesa en que es marca la rosassa sobre el retaule i a les dimensions de la Mare de Déu, podem diferenciar els casos de La Mare de Déu Il•luminada, quan la imatge està quasi ben centrada al cercle de la rosassa, i La Mare de Déu Coronada, quan el centre de la rosassa coincideix amb el centre del front de la Mare de Déu, donant la impressió d’una gran corona.
La rosassa és un cercle a un pla paral•lel al pla del retaule, per tant, la imatge de llum que podem veure és també un cercle del qual podem definir el seu centre.
Abans de que el cercle de llum de la rosassa arribi a la imatge ja es pot contemplar com es dibuixa un cercle perfecte sobre el retaule de colors clars, on es perfilen perfectament els angelets; quan aquest cercle arriba a la Mare de Déu, ja sigui a la Mare de Déu Il•luminada o a la Mare de Déu Coronada, aquest cercle ben definit no resta importància a la nova estampa, ja que el diàmetre angular del sol, per la distància de la rosassa al retaule, fa que la línia de claror-ombra del cercle, en aquests moments, no ressalti comparat amb el perfil de la Imatge. Durant el breu temps que es disposa per contemplar la Mare de Déu Il•luminada o Coronada és aconsellable observar el fenomen des de dos punts distints: al principi, des d’un punt més o menys centrat dins el temple, per poder comprovar com el fenomen es troba perfectament centrat, i des d’un altre lateral (pot ser des del mateix cambril de la Mare de Déu), per poder admirar simultàniament la il•luminació de la Imatge, del retaule i la silueta de l’ombra perfectament definida, fent que sigui un espectacle únic.
Passem a resumir els resultat dels càlculs que s’han realitzat per tal de conèixer el moment de l’alineació, els quals, justifiquen aquesta nota.
Es parteix d’una situació en coordenades del santuari de 39o 27′ 20″, 2o 11′ 08″, diàmetre de la rosassa de 150 cm., distància entre verticals de la Imatge i de la rosassa de 24 m. i el punt de l’observador des d’el Cor, per tant, si l’observador està situat a la planta del temple, i depenent de la distància a la Imatge, la posició aparent del cercle de claror de la rosassa pot ser d’1 ò 2 cm. més avall.
Per una part es pot precisar bastant bé el centre del cercle de llum de la rosassa sobre el retaule, suposant un error inferior a un centímetre; donat que la Imatge no està centrada en el retaule, es considera com a centre durant el càlcul, el centre del front de la Imatge.
Amb aquestes dades, i juntament amb diferents observacions de la posició del sol, s’arriba a una estimació de la línia imatge-rosetó de 117o 51′ d’azimut i 10o 54′ d’altura. Degut a que les observacions es troben condicionades per la climatologia, aquests resultats únicament es van poder contrastar el passat mes de febrer.
Si es considera el retaule com un pla i la rosassa com un petit forat que deixa passar els raigs de sol, sense considerar la seva amplitud angular, es comportaria com un rellotge de sol de rateta. La línia que el punt de llum dibuixaria sobre el pla del retaule seria una línia que, partint de la part superior esquerra amb un angle de 45o i velocitat de 10’5 cm. per minut, es dirigiria a la part inferior dreta; si la data fos el dia dels equinoccis, la línia seria una recta, però tots els altres dies seria una hipèrbola que, al ser elevada la seva excentricitat, podrà considerar-se recta.
El punt de llum, d’un dia al següent, passa amb una diferència d’altura de 20’4 cm. Si cada any es repetís la trajectòria, hi hauria punts que no veurien mai el sol i, en el cas de la Mare de Déu Il•luminada, el cercle de la rosassa l’il•luminaria sempre de la mateixa forma. Al no ser l’any exactament 365 dies solars, el recorregut no torna a repetir-se; d’un any a l’altre a la mateixa data, la diferencia d’altura del punt de llum és d’aproximadament 5 cm. Donat que la imatge té aproximadament 50 cm., entre dos dies consecutius tenim assegurat, si els núvols ho permeten, un dels dos espectacles quasi perfectes, el de la Mare de Déu Coronada o el de la Mare de Déu Il•luminada; cosa que no és possible a la Seu amb la lemniscata, ja que d’un any a l’altre la distància entre la rosassa i el cercle de llum de l’altre rosassa varia de forma considerable.
Any rere any aquesta diferència de 5 cm. es va acumulant, i s’hauria de canviar de data per tal que es repetís l’alineació, però a l’any de traspàs tornen a la posició quasi inicial. Així i tot, per centrar la Imatge, dos anys a l’octubre es canvia de data. Donat que tampoc la duració de l’any és exactament de 365 dies i 6 hores solars, es segueix acumulant una petita diferencia en sentit contrari de l’ordre de 2 mil•límetres cada 4 anys, la qual es compensa al no ser any de traspàs els múltiples de 400. L’any 2400 en tornarem a parlar.
Essent el cercle de llum de 150 cm., la Imatge de 50 cm. i la diferència d’alçada dels recorreguts d’un dia a l’altre de 20 cm., la rosassa il•lumina diversos dies la Mare de Déu, però la nitidesa i contrast del cercle de llum fa que l’adveniment ressalti de forma especial els dies assenyalats.
2014
11 de febrer a les 8.47, la Mare de Déu Coronada centrada al front.
12 de febrer a les 8.48, la Mare de Déu Il•luminada 2 cm. sobre el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.17, la Mare de Déu Il•luminada 9 cm. sobre el centre de la Imatge.
31 d’octubre a les 8.16. la Mare de Déu Coronada 6 cm. sobre el front.
2015
11 de febrer a les 8.47, la Mare de Déu Coronada 5 cm. sobre el front.
12 de febrer a les 8.48, la Mare de Déu Il•luminada 8 cm. sobre el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.18, la Mare de Déu Il•luminada, 3 cm. sobre el centre de la Imatge
31 d’octubre a les 8.16, la Mare de Déu Coronada 1 cm. sobre el front.
2016
11 de febrer a les 8.46, la Mare de Déu Coronada 9 cm. sobre el front.
12 de febrer a les 8.48, la Mare de Déu Il•luminada 13 cm. sobre el centre de la Imatge.
29 d’octubre a les 8.18, la Mare de Déu Il•luminada, 1 cm. baix el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.17, la Mare de Déu Il•luminada 19 cm. sobre el centre de la Imatge.
2017
11 de febrer a les 8.47, la Mare de Déu Il•luminada, 17 cm. sobre el centre de la Imatge.
12 de febrer a les 8.49, la Mare de Déu Il•luminada 3 cm. baix el centre de la Imatge.
29 d’octubre a les 8.18, la Mare de Déu Il•luminada, 6 cm. baix el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.17, la Mare de Déu Il•luminada 14 cm. sobre el centre de la Imatge.
Els valors anteriors s’han arrodonit al centímetre en les alçades, per tant, són vàlids pels propers 4 anys, donat que només hi ha una variació aproximada de 2 mil•límetres. Les hores també s’han arrodonides al minut.
Anteriorment s’ha comentat que es comportava com un rellotge de sol de rateta i, possiblement, cridi l’atenció la no coincidència de l’hora; per una part, la diferència d’algun minut tant al febrer com a l’octubre i, per altra, la diferència de gairebé 30 minuts del febrer a l’octubre. Si realment fos un rellotge de rateta, les línies horàries haurien d’estar marcades com a rectes casi perpendiculars al recorregut, és a dir, aproximadament a 45o de la vertical; i degut al fet de què el recorregut estudiat passa per diferents punts de la vertical, marca hores distintes. Pel que fa a la diferència del febrer a l’octubre, és degut a l’equació del temps; és a dir, l’horari mostrat anteriorment es correspon amb el de temps mitjà d’horari d’hivern, el qual, traduït a temps vertader o hora solar, resulta ser la mateixa tant el febrer com a l’octubre: al voltants de les 7.46.