La Mare de Déu Il·luminada

Iniciam un nou cicle de les alineacions solars a Felanitx.

Nova oportunitat per poder gaudir del espectacle de La Mare de Déu Il·luminada i la Mare de Déu Coronada.

Dissabte dia 29 a les 9.18, La Mare de Déu Il·luminada i diumenge dia 30 a les 8.17, La Mare de Déu Coronada.

A la nit del dissabte al diumenge hi ha el moment de canvi d’hora estiu-hivern, per tant  l’hora del dissabte correspon a l’hora d’estiu i del diumenge a l’horari d’hivern.

2-copia

Anuncios

Edició impresa

Portada

Índex de l’edició impresa de “Els rellotges de sol de Felanitx”

1 Vocabulari propi dels rellotges de sol

2 Les hores històriques i l’hora mallorquina

3 L’equació del temps o relació entre l’hora oficial i l’hora solar

4 Gnomonistes felanitxers

5 A la vila el més boix sap fer rellotges

6 El manuscrit de Juan Oliver

7 El manuscrit de Bonifaci Amer

8 Rellotges orientats i rellotges declinants

9 Distribució dels rellotges per data

10 Generalitats i particularitats

10.1 El gnòmon

10.2 La línia subestilar

10.3 Sentències, dates i números

10.4 Els motius ornamentals

10.5 L’orientació dels habitatges rurals

11 Meridianes

12 Rellotges empírics

13 Rellotges casolans

13.1 El quadranter de l’hexafoli

13.2 El quadranter del semicercle

13.3 El quadranter de l’arc inflex

13.4 Can Lluís des Comte

14 Rellotges de taller

14.1 Els rellotges de punta de llança

14.2 Els rellotges de test

15 Rellotges de gnomonista

15.1 Els rellotges de la Fundació Cosme Bauçà

15.2 Els possibles rellotges de Juan Oliver

15.3 Els rellotges de l’Església

15.4 Els rellotges de la creu puntada

15.5 Els rellotges del Convent

15.6 Els rellotges del carrer Quatre Cantons

16 El futur d’alguns rellotges

17 El Sindicat o el comiat dels rellotges de sol

Salvador Estelrich

Molí d'en Ploris

Fa uns dies ens ha deixat en Salvador Estelrich “de telégrafos”, de qui era coneguda, entre altres, la seva afició pels rellotges de sol. A part de la seva inquietud per la conservació del patrimoni gnomònic local, també es va dedicar al disseny dels quadrants; i alguns ens ha deixat com a testimoni.

Del segle passat tenim constància d’alguns quadranters felanitxers de rellotges empírics; en Salvador, amb els seus coneixements de gnomònica, marcava rellotges verticals orientats i declinants i, a més, els gravava de forma artesanal, fent, per tant, també de quadranter.

Tots els seus rellotges tenen el gnòmon simple, sense subestil, amb les línies horàries limitades exteriorment per un marc i interiorment pel repartidor. A més, tots tenen marcades les mitges hores amb línies curtes que comencen al marc.

En podem veure dos de verticals declinants pintats a paret interior, al carrer Roca d’en Boira i al carrer Far, de quadrant rectangular horitzontal i doble marc exterior que conté la numeració de les hores (actualment a un ja no són visibles). Les línies horàries es troben limitades exteriorment per aquest marc i interiorment per un rectangle repartidor tancat amb un semicercle amb centre al pol del rellotge.

També podem veure varis verticals orientats gravats sobre pedra al Molí d’en Ploris, a Ca’n Franc i al carrer Roca d’en Boira. A més, podem observar altres declinats al carrer Far, al carrer Ciutat de Seta i al carrer Roca d’en Boira, tots ells de quadrant rectangular vertical amb marc simple; a uns, rectangle repartidor obert o tancat i, a altres, el repartidor es troba conformat per dos arcs: en alguns casos còncaus, en altres convexes i en altres un còncau i un convexa. Alguns d’aquests rellotges tenen gravats motius decoratius que ens recorden les seves aficions.

Per tal de poder marcar totes les hores de sol del dia, de la mateixa forma que hi ha el rellotges que per parelles es complementen, té uns quants rellotges formats pel conjunt de dos rellotges declinants, un 45o a llevant i l’altre 45o a ponent que es complementen, col·locats junts sobre una base del mateix material de pedra; alguns de dimensions bastant reduïdes.

ARS LONGA VITA BREVIS

Salvador, els teus rellotges també serviran per recordar-te.

Nova oportunitat per contemplar “La Mare de Déu Il•luminada”

OctubreLa Mare de Déu Il•luminada
Amb el nom de la Mare de Déu Il•luminada ens referim a l’espectacle de llum que, per breus moments, podem contemplar dos cops l’any, quan els raigs de sol entren per la rosassa de la façana de l’església del santuari de Sant Salvador i incideixen sobre la Imatge de la Mare de Déu. Moments prou espectaculars si els comparem amb altres semblants que gaudeixen de popularitat.
Molts casos d’alineacions amb el sol són fruit inevitable, normalment no cercat, del pas de l’astre pel firmament (amb un poc d’atenció en podríem trobar bastants, emperò no gaire espectaculars), mentre que altres casos són fruit d’estudis seriosos per tal de marcar dates astronòmiques d’interès.
El pas del cercle de llum de la rosassa pel retaule és fàcil d’entendre si el comparem amb el rellotge de sol dit “de rateta”, per bé que aquest normalment és per reflexió i el cas de la Mare de Déu Il•luminada és directe.
Els rellotges de sol marquen l’hora per l’ombra d’un estil, mentre el rellotge de sol de rateta ho fa mitjançant el raigs de sol que es reflecteixen a un petit mirall o pels que passen per un forat o encletxa. Rep aquest nom pel joc dels nins d’encalçar “la rateta”, reflex del mirall.
Aquest espectacle el podem contemplar dos cops l’any, repetint-se a les mateixes dates, si bé amb petites diferències d’un any a l’altre, conseqüència de la duració de l’any, les quals es poden notar en la definició de la rosassa i la Imatge de la Mare de Déu.
Abans de seguir amb l’estudi de la Mare de Déu Il•luminada citarem altres casos d’alineacions, la qual cosa fa suposar que hi ha cert interès en la seva divulgació.
És inevitable mencionar el conegut cas de Stonehenge i els estudis de les seves alineacions amb el sol, com és el fet què a l’equinocci d’estiu el sol surt pel punt d’encontre de l’eix de la construcció i l’horitzó.
O el també popular efecte de Ramsés II, en el què els dies 21 d’octubre i 21 de febrer els raigs de sol entren uns 60 metres a l’interior del temple d’Abu Simbel, en el sud d’Egipte, per il•luminar l’estàtua del faraó Ramsés II.
Se suposa que degut al trasllat del temple i al desplaçament del tròpic de càncer durant els més de 3000 anys transcorreguts, l’esdeveniment es devia produir els dies 22 d’octubre i 20 de febrer, dates que podrien correspondre als aniversaris del naixement i la coronació del faraó, tot i que no hi ha dades que ho corroborin.
I en el Dolmen de Viera, l’orientació del corredor del monument megalític d’Antequera és tal que a la matinada dels equinoccis el sol l’il•lumina de forma espectacular durant uns moments.
Aquests casos fan sospitar que en el moment de la seva construcció es tenien amplis coneixements d’astronomia i càlcul.
Per altra banda, s’ha popularitzat l’afecte Manhattanhenge o el solstici de Manhattan, els dies 28 de maig i 12 de juny, quan la posta de sol enfila els carres del casc urbà de Manhattan. Fets similars ocorren a Baltimore (sortida de sol els dies 25 de març i 18 de setembre i posta de sol el 12 de març i 29 de setembre) i, amb els noms de Chicagohenge, a Chicago (posta de sol el 25 de setembre), Torontohenge, a Toronto (posta de sol els dies 25 d’octubre i 16 de febrer) i Montrealhenge, a Montreal el 12 de juliol.
Fets semblants al de la Mare de Déu Il•luminada els trobem a “El raig de sol de l’Ermita de Sant Antoni Abat” (Bocairent): a l’Ermita de Sant Antoni Abat, també conegut per Sant Antoni del porquet, el sol que entra per un forat circular, practicat una mica part davall de la rosassa cega i lleugerament desplaçat del centre, il•lumina la cara del Sant la tarda del dia 17 de gener.
“La luz equinocial de Santa Marta de Tera” (Zamora), el 21 de març i 23 de setembre, la llum que entra per un òcul de la capçalera il•lumina la totalitat del capitell que simbòlicament representa Santa Marta elevada al cel pels àngels.
“El milagro de la luz de San Juan de Ortega”, a San Juan d’Ortega de Burgos, quan els horabaixes del 21 de març i 22 de setembre el sol que entra per l’ogiva de la façana il•lumina el capitell de l’Anunciació.
“La luz de la Amargura” a l’església de San Juan de la Palma (Sevilla), el dia de Sant Genaro a l’horabaixa, per un finestró que dóna a la plaça de San Juan de la Palma, entra el sol que il•lumina la cara de la Verge de l’Amargura.
I no oblidem el calidoscopi de la Seu de Mallorca als voltants del solstici d’hivern, ni la lemniscata que formen les dues rosasses el dia de Sant Martí de Tours i el dia de la Mare de Déu del Candeler.
En el cas del santuari de Sant Salvador, gràcies a la nitidesa en que es marca la rosassa sobre el retaule i a les dimensions de la Mare de Déu, podem diferenciar els casos de La Mare de Déu Il•luminada, quan la imatge està quasi ben centrada al cercle de la rosassa, i La Mare de Déu Coronada, quan el centre de la rosassa coincideix amb el centre del front de la Mare de Déu, donant la impressió d’una gran corona.
La rosassa és un cercle a un pla paral•lel al pla del retaule, per tant, la imatge de llum que podem veure és també un cercle del qual podem definir el seu centre.
Abans de que el cercle de llum de la rosassa arribi a la imatge ja es pot contemplar com es dibuixa un cercle perfecte sobre el retaule de colors clars, on es perfilen perfectament els angelets; quan aquest cercle arriba a la Mare de Déu, ja sigui a la Mare de Déu Il•luminada o a la Mare de Déu Coronada, aquest cercle ben definit no resta importància a la nova estampa, ja que el diàmetre angular del sol, per la distància de la rosassa al retaule, fa que la línia de claror-ombra del cercle, en aquests moments, no ressalti comparat amb el perfil de la Imatge. Durant el breu temps que es disposa per contemplar la Mare de Déu Il•luminada o Coronada és aconsellable observar el fenomen des de dos punts distints: al principi, des d’un punt més o menys centrat dins el temple, per poder comprovar com el fenomen es troba perfectament centrat, i des d’un altre lateral (pot ser des del mateix cambril de la Mare de Déu), per poder admirar simultàniament la il•luminació de la Imatge, del retaule i la silueta de l’ombra perfectament definida, fent que sigui un espectacle únic.
Passem a resumir els resultat dels càlculs que s’han realitzat per tal de conèixer el moment de l’alineació, els quals, justifiquen aquesta nota.
Es parteix d’una situació en coordenades del santuari de 39o 27′ 20″, 2o 11′ 08″, diàmetre de la rosassa de 150 cm., distància entre verticals de la Imatge i de la rosassa de 24 m. i el punt de l’observador des d’el Cor, per tant, si l’observador està situat a la planta del temple, i depenent de la distància a la Imatge, la posició aparent del cercle de claror de la rosassa pot ser d’1 ò 2 cm. més avall.
Per una part es pot precisar bastant bé el centre del cercle de llum de la rosassa sobre el retaule, suposant un error inferior a un centímetre; donat que la Imatge no està centrada en el retaule, es considera com a centre durant el càlcul, el centre del front de la Imatge.
Amb aquestes dades, i juntament amb diferents observacions de la posició del sol, s’arriba a una estimació de la línia imatge-rosetó de 117o 51′ d’azimut i 10o 54′ d’altura. Degut a que les observacions es troben condicionades per la climatologia, aquests resultats únicament es van poder contrastar el passat mes de febrer.
Si es considera el retaule com un pla i la rosassa com un petit forat que deixa passar els raigs de sol, sense considerar la seva amplitud angular, es comportaria com un rellotge de sol de rateta. La línia que el punt de llum dibuixaria sobre el pla del retaule seria una línia que, partint de la part superior esquerra amb un angle de 45o i velocitat de 10’5 cm. per minut, es dirigiria a la part inferior dreta; si la data fos el dia dels equinoccis, la línia seria una recta, però tots els altres dies seria una hipèrbola que, al ser elevada la seva excentricitat, podrà considerar-se recta.
El punt de llum, d’un dia al següent, passa amb una diferència d’altura de 20’4 cm. Si cada any es repetís la trajectòria, hi hauria punts que no veurien mai el sol i, en el cas de la Mare de Déu Il•luminada, el cercle de la rosassa l’il•luminaria sempre de la mateixa forma. Al no ser l’any exactament 365 dies solars, el recorregut no torna a repetir-se; d’un any a l’altre a la mateixa data, la diferencia d’altura del punt de llum és d’aproximadament 5 cm. Donat que la imatge té aproximadament 50 cm., entre dos dies consecutius tenim assegurat, si els núvols ho permeten, un dels dos espectacles quasi perfectes, el de la Mare de Déu Coronada o el de la Mare de Déu Il•luminada; cosa que no és possible a la Seu amb la lemniscata, ja que d’un any a l’altre la distància entre la rosassa i el cercle de llum de l’altre rosassa varia de forma considerable.
Any rere any aquesta diferència de 5 cm. es va acumulant, i s’hauria de canviar de data per tal que es repetís l’alineació, però a l’any de traspàs tornen a la posició quasi inicial. Així i tot, per centrar la Imatge, dos anys a l’octubre es canvia de data. Donat que tampoc la duració de l’any és exactament de 365 dies i 6 hores solars, es segueix acumulant una petita diferencia en sentit contrari de l’ordre de 2 mil•límetres cada 4 anys, la qual es compensa al no ser any de traspàs els múltiples de 400. L’any 2400 en tornarem a parlar.
Essent el cercle de llum de 150 cm., la Imatge de 50 cm. i la diferència d’alçada dels recorreguts d’un dia a l’altre de 20 cm., la rosassa il•lumina diversos dies la Mare de Déu, però la nitidesa i contrast del cercle de llum fa que l’adveniment ressalti de forma especial els dies assenyalats.
2014
11 de febrer a les 8.47, la Mare de Déu Coronada centrada al front.
12 de febrer a les 8.48, la Mare de Déu Il•luminada 2 cm. sobre el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.17, la Mare de Déu Il•luminada 9 cm. sobre el centre de la Imatge.
31 d’octubre a les 8.16. la Mare de Déu Coronada 6 cm. sobre el front.
2015
11 de febrer a les 8.47, la Mare de Déu Coronada 5 cm. sobre el front.
12 de febrer a les 8.48, la Mare de Déu Il•luminada 8 cm. sobre el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.18, la Mare de Déu Il•luminada, 3 cm. sobre el centre de la Imatge
31 d’octubre a les 8.16, la Mare de Déu Coronada 1 cm. sobre el front.
2016
11 de febrer a les 8.46, la Mare de Déu Coronada 9 cm. sobre el front.
12 de febrer a les 8.48, la Mare de Déu Il•luminada 13 cm. sobre el centre de la Imatge.
29 d’octubre a les 8.18, la Mare de Déu Il•luminada, 1 cm. baix el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.17, la Mare de Déu Il•luminada 19 cm. sobre el centre de la Imatge.
2017
11 de febrer a les 8.47, la Mare de Déu Il•luminada, 17 cm. sobre el centre de la Imatge.
12 de febrer a les 8.49, la Mare de Déu Il•luminada 3 cm. baix el centre de la Imatge.
29 d’octubre a les 8.18, la Mare de Déu Il•luminada, 6 cm. baix el centre de la Imatge.
30 d’octubre a les 8.17, la Mare de Déu Il•luminada 14 cm. sobre el centre de la Imatge.
Els valors anteriors s’han arrodonit al centímetre en les alçades, per tant, són vàlids pels propers 4 anys, donat que només hi ha una variació aproximada de 2 mil•límetres. Les hores també s’han arrodonides al minut.
Anteriorment s’ha comentat que es comportava com un rellotge de sol de rateta i, possiblement, cridi l’atenció la no coincidència de l’hora; per una part, la diferència d’algun minut tant al febrer com a l’octubre i, per altra, la diferència de gairebé 30 minuts del febrer a l’octubre. Si realment fos un rellotge de rateta, les línies horàries haurien d’estar marcades com a rectes casi perpendiculars al recorregut, és a dir, aproximadament a 45o de la vertical; i degut al fet de què el recorregut estudiat passa per diferents punts de la vertical, marca hores distintes. Pel que fa a la diferència del febrer a l’octubre, és degut a l’equació del temps; és a dir, l’horari mostrat anteriorment es correspon amb el de temps mitjà d’horari d’hivern, el qual, traduït a temps vertader o hora solar, resulta ser la mateixa tant el febrer com a l’octubre: al voltants de les 7.46.

La Mare de Déu il•luminada

IMG_4838

Com si d’un rellotge de sol es tractés, els rajos de sol que passen pel rosetó de la façana de l’església de Sant Salvador dibuixen dins l’església un rosetó que es va desplaçant durant part del mati. Cada dia, aproximadament a les 7 hores i 46 minuts del temps vertader, aquest “rosetó” travessa l’eix longitudinal del temple.
El recorregut d’aquesta imatge del rosetó es va desplaçant dia darrera dia i només repeteix la trajectòria un altre dia a l’any.  A voltants del 13 de febrer i del 30 d’octubre l’imatge del rosetó entra per la part superior de ponent del retaule per sortir per la part inferior de llevant, a l’hora esmentada anteriorment, el sol es troba amb una situació aproximada de 10’5º d’altura i 117’8º d’azimut, i és en aquests moments quan podem gaudir de l’espectacle de la Mare de Déu il·luminada. Aquest espectacle es podrà contemplar el pròxim dia 30 a les 8 hores 16 minuts de temps mitjà (horari d’hivern).

2013
A la imatge adjunta pot apreciar-se marcat en cercles rojos la suposada posició calculada pels dies i hora esmentats.
Esperem que els núvols ens donin una treva i no deslluesquin la festa d’aquest dia com el febrer passat.

022
Exemple de la Mare de Déu il·luminada amb llum natural
Així com s’ha fet popular el joc de llums dels rosetons de la Seu de Palma, crec que Felanitx també pot tenir el seu moment de glòria.